EL QUIQUIRIQUIC DEL GALL.
Se t'omplin els ulls de cristalls
quan tot ho has ofert a canvi de fantasies què mai no hi varen voler transformar-se'n en accions punyents.
Quan de sobte, paraules de gel
et varen teixir fundes de cuir a redossa del cor.
Fingiment dels mots quebrats,
què arrapadissos a sobre del velam blanc, en cap moment, no van tenir- ne l'intenció de salpar des de
la seva dàrsena.
Se t'omplin els ulls de perles moradenques, quan la mancança d'estimes, s'atreveixen a jugar l'esbarjo de les simulacions,
on tu, n'ets el comodí de torn.
Amb polseres circundant els teus canells, te n'adones que cap argolla, no et dirà mai a qui pertanys, perquè n'ets lliure com l'amor també ho és.
Per tant, la teva llibertat t'endurà on vulguis ser- hi i, on et delectes per estar- te'n.
Mai, cap ni un, no podrà esbiaixar els teus èlitres refulgents.
Sí en un moment sobtat, el vas escollir a d'ell, hi va ser per donar- li'n l'oportunitat de ser-ne agosarat, de poder encetar per primera vegada, la seva coratgia..
Sí ell, hi va decidir romandre com fins ara, com un esporuguit,
aquesta opció li correspon a d'ell, no pas a tu.
N'hi hauràs de respectar que vulgui viure de forma acovardida, ...
..Hi vas posar la teva atenció en un ocell engarjolat, no pas en un, d'alta volada.
Ell, volia gallejar a dintre de la corralina. Amb cants desentonats recorda amors què hui per hui, ja han perdut la seva brillantor,
una manera afegida de més, per a restar covant ous, dintre de l'assossec.
Adela Payá i Prats
🎈❣🍁🍂♥️🌿
