MAGISTRATS...!

Poema de l'amic en 
Franc Guinart
i Palet, davant del 
judici al Major Trapero.


          🦋🍂🌿🌻

CLAREDAT ENMIG DEL FOSCAM...!

Wladislaw Slewinski 
"Una mujer dormida 
y un gato"  1896




CLAREDAT ENMIG
DEL FOSCAM...!



Te n'adones, quan
enmig dels viarons,
algú, què apreciaves,
et soltà de la mà i,
amb mots marmoris
et digué de prendre
uns altres rumbs.  

N'ets conscient de
quan ha arribat l'hora
dels comiats, on
has d'estar a l'alçada
dels qui han decidit
explorar uns altres
destins.

Te n'adones, de què
ja s'ha fet present  
el temps de capbussar-te
a dintre teu, i aprendre
on t'has amagat
amb la finalitat de
donar- li llum a l'ésser
que tostemps, s'inundà
d'obagues.       
 
En resplendir com
criatura enlluernada,
cap menester dels altres
no t'ofendrà,
fins i tot, et farà gràcia
el contemplar els
diferents comportaments
del teu proïsme.

Tot en tu n'és com un
tempanell relliscós,
n'has comprès què només
tu, n'ets el que permeteixis
fins a quin punt, les accions
alienes, poden ferir-te
o simplement, no
deixar cap empremta
al fons del teu cor.

No n'hi ha millor
felicitat que albirar
l'alegrança de tothom,
àdhuc la dels teus
declarats enemics. 

T'emociona
assabentar-te
què a partir d'ara
gaudiràs del do per
poder extreure'n les
guspires, d'allò què
rau entre tenebres.
Ell, t'ho ha dit
enmig dels somieigs.
 
 
  
 

Adela Payá i Prats
              🌻

RECOLZANT A GAIA...!

RECOLZANT A
GAIA...!




Gira el cap, com
flor de gira-sol,
els ulls giravolten
més a pressa que
mai. S'hi engalana
de follet
escodrinyador.

L'arbratge ja no
ens contempla
com abans,
ell ha crescut
més, i més,
elevant- s'hi
en direcció als
zenitals.

Asseguda a terra
sento els batecs
de la terra;
l'enyor de no haver
pogut imitar en
alçada, als meus
amics arbres.

Ajaçada al damunt
de la gespa,
contemplo l'esveltesa
dels guardians de
la Terra:
majestuositat suprema.

Parlo amb mots
d'airines, què els envio
fins a desplaçar-los
envers les copsades més
frondoses i altívoles.

 I, ells, en resposta
m'omplin de fulles
voladisses,
arropant- m'hi de
llençols glaucs. 

El donyet, segueix
imitant el ball
de les florades.
Em pica l'ullet
i, em diu:
en un abraç tot ho
arranjarem;
en un sospirejar
les ferides cicatritzarem;
en saber obrir el cor
les nostres bellumes
tot ho guariran.
Res no ha d'estremir-te,
en són molts lluitant
pel planeta,
i, tu, n'ets entre nosaltres.






Adela Payá i Prats   
             ❣

LA VEU DE L'ÀNIMA...!

OSWALDO GUAYASAMIN
" LOS AMANTES "




LA VEU DE L'ÀNIMA...!



M'he rentat els
ulls d'obscuritat;
i al meu davant
llueixis de
pampallugues.


Tot cavalca amb
espurneigs daurats;
i jugo com ho feia
abans, amb les
detonacions irisades
de les lluminàries.


Em trasllado
com raig viatger
a les proximitats
de la teva ànima
ennuegada.  


Asseguts al rocam
de les concòrdies,
s'agafem de les mans
on ens mirem entre
compassos tendrívols.   


Enmig de l'ocellam
s'atrevim a estendre
les nostres ales i,
ballem, dibuixant
rodolins de versets
apariats.

 
Els nostres llavis:
fanals enrogits, en
són un doll de aigües
cristal.lines, volent
esborrallar aqueixes
paraules, què en un
passat, a qualsevulla
espurna, li'n varen
llevar la seva lluïssor.
 
 
Al meu cos l'he envoltat
d'aurèoles, per tal
de poder embolcallar-te'n
a dintre meu, el jorn
que decideixis estimar 
mitjançant tota la
teva essència al complet.
 

T'espero allà, on les
serres s'hi desvetllen
de centelleigs;
on el Sol les escalfa
amb grapes de calideses;
on les llàgrimes
s'emplenen de dolçor
i, el rou a la matinada,
llangueix al bell mig
de les abraçades
candents.


N'hauràs de recordar
d'on venim i, a quin
lloc pertanyem,
com també, assabentar- te
d'on et neix aquell enuig
sobtat, què et va empentar
a voler esgarrapar
els enfilalls, els quals, ens
retenien força engalzats.
  
 
Reblit de tisores per
tot arreu i mig emboirat,
a l'amor el vas retallar
en un munt d'engrunes; 
oi, què aprendràs a
recompondre'l...?
    

 

 Adela Payá i Prats
              🦋
  



  


 
  

UNA TROBADA NO PACTADA...!

Pierre-Auguste Renoir



UNA TROBADA
NO PACTADA..!



Parlem, conversem;
detinguem el temps;
no pensem en res més.

Dus-te un entrepà
per sí s'allargassem
sense adonar-nos-en.

Enduré mandarines
de les meves terres
Valencianes.

Menjo poc, amb fruita
ja n'hi haurà prou.
Qui comença a dialogar?

Tot ho hem d'aclarir;
no calen els fingiments,   
tampoc els condiments.

Ni què et posis de figurí,
ens anirà bé ésser
naturals i humils.   

Amb mi, no tens que
presumir de cap cosa,
seré feliç només en veure't.

La senzillesa de les
coses hi duu implícita
la seva pròpia melodia.    

Al dessota d'aquell roure,
a vora del riu, ja ens estarà
bé, el Sol comença a llostrejar.

Hi tens fam, doncs
menja; hi vols beure,
doncs beu.

No desitges què xarrem, doncs, 
albirem el paratge fins a 
enfosquir-nos els ulls de nit.


En arribar la matinada
inscriurem a les escorces
de l'arbreda tot el silenci.

Aleshores hi serem sabedors
del que ens atormentava
quan les llengües callaven.   

Què la nostra trobada
s'eternitzi de silencis, però
amb cors bategant a l'uníson.  
 

  

 

Adela Payá i Prats
               🌲 

FONT ROJA (1973 )

 
             
                 🐦🦆🐻🦆🐧🦋🦈🐚🦀🐞🌷

RECORD DELS PIRINEUS...!

Abraçant a la meva Amiga Patxu.
Ja de ben menuda amb les saves
ulleretes. N'era la nena sàvia, tot
t'ho explicava, i sí alguna cosa no
la sabia en eixos moments, em
deia què teníem una conversació
pendent.. ! 


Adela Payá i Prats 
    🌻☘🌿🌲🌺