RECOLZANT A GAIA...!

RECOLZANT A
GAIA...!




Gira el cap, com
flor de gira-sol,
els ulls giravolten
més a pressa que
mai. S'hi engalana
de follet
escodrinyador.

L'arbratge ja no
ens contempla
com abans,
ell ha crescut
més, i més,
elevant- s'hi
en direcció als
zenitals.

Asseguda a terra
sento els batecs
de la terra;
l'enyor de no haver
pogut imitar en
alçada, als meus
amics arbres.

Ajaçada al damunt
de la gespa,
contemplo l'esveltesa
dels guardians de
la Terra:
majestuositat suprema.

Parlo amb mots
d'airines, què els envio
fins a desplaçar-los
envers les copsades més
frondoses i altívoles.

 I, ells, en resposta
m'omplin de fulles
voladisses,
arropant- m'hi de
llençols glaucs. 

El donyet, segueix
imitant el ball
de les florades.
Em pica l'ullet
i, em diu:
en un abraç tot ho
arranjarem;
en un sospirejar
les ferides cicatritzarem;
en saber obrir el cor
les nostres bellumes
tot ho guariran.
Res no ha d'estremir-te,
en són molts lluitant
pel planeta,
i, tu, n'ets entre nosaltres.






Adela Payá i Prats   
             ❣