SENDEROLS OPOSATS...!

SENDEROLS
OPOSATS...!




Seguies dormint
mentre marxava
camí a casa.

A meitat del
trajecte, m'hi vaig
parar a desdejunar
els primers
raigs solars. 

Aleshores, reia i
pensava amb tu,
enemic de les
matinades.

Íntim de la nit,  
i, dels seus quefers
musicals,
estudiaves partitures
de les quals res
no podia entendre.

Et contemplava
amb ulls closos,
enfarfegat entre
llençols i flassades,
mentrestant, jo hi
exposava el meu cos
al dessota d'un astre
acaronador, abocant- s'hi
entre els branquillons
de les arbredes.


Em parlaves de viatjar
al teu país, no en tenies
de calés,
cercaves una dona
acabdalada,
què et pogués cobrir
els teus clots
exposats.

M'hi vaig negar a
viure amb un home
què del seu suposat
amor, en feia un pla
de subsistència.

Tu, somniaves
abrigallat
entre mantellines
blanques,
on els cortinatges
s'hi cruspien de llum,
per contraposició
jo anava treient- me
peces de vestir
a mesura què el Sol
m'escalfava
amb més intensitat.

Entre foscúries i,
lluminàries ens hi
vam acomiadar;
tu seguies les
empremtes daurades,
entre els arpegis
del teu contrabaix,
jo només sospirejava
per un amor inexistent
al planeta Terra.

Durant el temps què
s'hi vam tenir,
almenys, ens vam
projectar erroniàment
en el què no n'era,
i a la fi, se n'adonàrem
què empaitàvem
senderols força
contradictoris.




 



  
Adela Payá i Prats
            🙃