RESSALTANT DESSITJOS...!

LEONOR FINI
( 1908- 1996 )


RESSALTANT
DESSITJOS...!


Qual mandra
abassegadora,
així ha defensat
el seu cossatge,
curull de fiblons i,
de cascaró
encuirassat.


Quantes màscares
se n'ha provat,
el rostre se l'ha
emmascarat d'un
munt de pigments. 


Les dalmàtiques de
tants colors teixides, 
li n'han deixat el
cos quadriculat.
Sembla un full
acabat d'ésser
arrencat d'un cuadern.


Ell, el nin de terrissa,
què esbargint-se
amb tots els jocs,
mai no hi va saber
endevinar, com realment
lluïa amb imagineria
pròpia.


Com a príncep, no
volia excel.lir- se,
li mancava els
sentiments amorosos;
tampoc s'adelitava per
assemblar- se'n
a les bèsties;
un nan, suposava
llevar- li'n beutat a la
seva figura;
un mag negre, no li
complaïa, massa feina.  

  
A la fi, hi va decidir
interpretar el paper de
benaurat però amb
accions malèvoles.


El mal el sadollava,
havia de parèixer discret,
i, empolainar- se'n d'un
munt de caràtules.


El què ignorava el nin
de tarquim, n'era què a
mesura què transcorrien
els anys, s'hi contemplava
més foradat què mai
no ho havia estat. 

   
S'hi sentia com un càntir
amb molts brocs
de buidetat, des dels quals
els llambrots assedegats
el feien escassejar
del líquid diamantí.


Ara mateix, a vora
de les Moires,
s'hi pregunta per què
no se li va ocórrer
haver-ne escollit
entre molts papers
el de la princesa
despitada.
Doncs, per tal
de reviure aquest
personatge, a tota muller,
l'ha desllustrada
sense pietat.







Adela Payá i Prats 
             🎷