I, ARA, QUÈ DIUS..!

CLAUDIO SOUZA PINTO
( 1954)




I, ARA, QUÈ DIUS..!


Diguis el què diguis,
ja res no pot omplir-me'n
de falses esperances.

Com il.lusionar-me'n
al damunt dels sustrats
movedissos.?

Com fer arrels en terrenys
què ara hi són i, demà
n'hauran desaparegut.?

Com orlar els llambrecs
de llum i, d'ombres
al mateix temps.?

Com mantenir viu l'esperit
de la creació, mentre
t'apunten amb milers d'armes.?

Han creat eines amb
boques xucladores, què ens
engoleixen de tant en tant.

N'estic confosa, convulsa,
no hem inventat com
recarregar-nos de dinamisme.

Més bé, me n'adono què
n'hi ha una lluita desesperada
per refer i, desfer el planeta.

No s'hi pot tenir expectatives 
de res, quan jaus al fons dels 
volcans en erupció.

A dins de poc, en sortiré
disparada com coet a
l'espai. De flama envermellida

a la Terra l'empentaré
pels viaranys llumeners
deixant al seu darrere

xàvegues de vellut negre,
què no avançaran en el
seu trajecte envers la llum. 

Et preguntaràs per què
tants entrebancs a la vida
de tots, només perquè sí.

Nierols de serps boa
s'acoblen als nostres cossos i, 
en sotjar què s'ofeguem

aminoren la seva força
on ens deixen alenar una
mica per a reprendre de nou

el seu empeny per tornar
a esprémer les nostres
devastades figures. 

Diguis el què diguis, faràs
bé en marxar. Millor així,
no vull més bestioles

mostrant glavis de boires
anihiladadores, ...He deixat de
creure en les falòrnies...!
 




Adela Payá i Prats
             🐞