MESQUINESES...!

MESQUINESES...!






N'hi ha de peus
què trepitgen
el terra amb punxons
incrustats,
el seu màxim deler
n'és ferir el més
que puguin.
 
També n'hi ha
d'úrpies amb ungles
esfilagarsades,
què s'hi complauen
per esgarrapar.

Ments malaltisses
què tot ho deformen,
què tan sols hi
pensen en copular
i, violen nens i nenes
tacant-los amb les
seves impureses.

Saquejadors de vides,
què omplin calaixos
de diners, permetent
què molts pobles
morin de gana.

Insensats, què inventen
microorganismes
per a emmalaltir als
éssers humans.

N'hi ha de cors
encongits, adormits,
què llueixen de
frivolitats,
què no saben posar-s'hi
al lloc de l'altre,
i, que cometeixen els
actes més vils i, cruels. 
  
De vegades, miris
per on miris,
sents unes immenses
ganes de plorar
per tot el què contemplis.

Fadetes, vingueu amb
les vostres varetes
màgiques, no trigueu
gaire. En tenim molta
feina per fer.
El món no pot continuar
amb aquesta mena
de col.lapse.

A Hefest, li encomanaré
què em faci un estri
amb capacitats sublims
i, a Zeus, li demanaré
prestat, el seu raig
embaucador. 
 
De moment, ajudo
a sortir-se pel finestral
al teuladí espantadís.
No tinguis por, 
tornaràs a batre les
ales...!
 
N'hi ha d'ulls encegats
què no se n'adonen
de quina és la diferència
entre el bec d'un corb
i, el broc d'un càntir.








Adela Payá i Prats
            ☘