QUANT DE DESGAVELL..!

ESTATUA SEDENTE de LIVIA DRUSILA



Es una escultura datada a principios del siglo I, durante el Imperio romano,  mujer del emperador Augusto. 





QUANT DE DESGAVELL..!


N'hagués volgut
més harmonia
a la meva vida;
més somriures;
més delicadeses;
més oportunitats
per aprendre.
Un jardí emplenat
de flors,
uns arbres amics;
una tauleta enmig
de l'hort;
la músiqueta dels
aucells.
De rerefons:
la mar bramant
a les nits.
He viscut i visc
el que jamai hagués
imaginat:
unes converses què
et fan posar la pell
anserina;
unes discòrdies que
no comprens;
un tast amarg en
ataüllar el que per
sempre voldries
què romangués a
l'ombra.
Malgrat què no en tens
el poder per canviar
algunes coses,
n'has decidit
trasbalsar-te.
No saps quines
accions n'hauràs
d'escometre,  
però necessites
moure't, com
fulla tardorenca.
Dissoldre't en la
contemplació dels
paisatges muntanyers,
on commoure't en
sentir la calidesa
de l'astre Sol,
el qual, et dissiparà
de les solituds;
andarejar pels camins
terrosos, sota una
lluna de crisàlide,
encomiant- te a
esgarrapar-te i, a
extreure't de dintre
teu, la cuca de llum.
N'hagués volgut
més amor a la meva
vida;
d'aqueix que perdura
per sempre i, no pas
succedanis d'última
hora, amb regust
de ron i, matafaluga.
He hagut de trepitjar
viarons empedreïts, 
pels quals no en sentia
cap delectança,
i, en arribar a on havia
d'asseure'm, una veu
misteriosa afegia:

" encara no has finalitzat "
 
Convençuda de no
grimpar pels vessants
rocosos,    
desafiant els ecos
maldestres,
n'he pres la decisió
d'auto cisellar-me
com estàtua sedent.
No m'enfilaré per
cap tresquera;
he comprés què tant
el moviment com
la quietud et poden
menar a tenir-ne les
mateixes conclusions,
quan hi som a sobre
d'un planeta, on no
s'hi té en compte
la voluntat de la majoria
dels éssers humans. 
Esforços enderrocats
per les conveniències
dels qui abans de tu
néixer, ja te n'havien
reblit el teu llibre
de cal.ligràfies,
des del pròleg fins
a l'epíleg.







Adela Payá i Prats
            📖