AVISAMENT...!

AVISAMENT...!


Amb cor abillat
de carilló,
junyit per les meves
vint-i-tres campanetes, 
la meva essència,
t'hi vol alertar a raó
dels senyals
què en fan servir
els nigromants.
 
De besades perlades
et cobreixo, mentre
de cada petó,
s'hi desprèn un to
musical, què als
éssers de foscam
per tostemps els
afeblirà i, els
destorbarà
per apropar-se'n
arran teu.

No t'hi puc salvar,
em lladrunyararen
els meus dons;
tan sols hi puc
fer dringar els picarols
i, advertir-te'n dels
perills...

Posa't a cobert,   
i rep de seguit totes
les abraçades
què m'hi vas negar
quan els teus dubtes
en varen ennuvolar
el teu cor. 

Potser, quan estiguis
a l'altra banda de
la vida,
guarnit d'invisible,
podràs sentir el què
ací a la Terra no t'hi
vas permetre;
aleshores,
hi serem més enjovats
què mai no ho vam estar.

Fes neteja als teus
punts cardinals,
aireja els espais
què t'envolten,
resplendeix de lluentor
i, en llostrejar amb
llum tènue al vespre
vine a acomiadar- te
de mi.

Vull què abans de la
nostra dissolució
al complet, 
deixem cal.ligrafiades
les nostres empremtes
al palmell de les mans
amb tonalitats celestials.



 




Adela Payá i Prats
              🔔