SÍ FIQUIS LA MÀ VES AMB COMPTE..!

SÍ FIQUIS LA MÀ
VES AMB COMPTE..!




Em comenta 
el meu fill:

" Mare, el pare no
en té de flors
a la seva làpida..."

Fa poc hi eren
unes flors blaves
i, blanques, jaspiades
de roig.

Tal vegada, el vent
enfurismat, se les
ha engolides,
o unes mans rabiüdes,
les han arrencades.

Ja veus, fill meu,
què no n'hi ha
respecte per la vida,
menys encara
per la mort.

Però, ton pare, no
hi és a dintre
del taüt, enllà
reposen només
els seus ossos.

La seva ànima
ara mateix,
n'és ben lliure,
s'hi passeja pel
cosmos,
saltironeja d'estel
en estel,
i, quan li ve de gust,
ens visita a casa.

De vegades, en fa
molt de soroll
i, el bonego,
li dic:
ja sé què
has vingut,
si us plau, no trenquis
cap cosa, aleshores,
es tranquil.litza.

No pateixis, fill meu,
en comptes de
flors, li posarem
boles de cristall,
pinzellades de
molts colors.
De menut li agradaven
molt aquestes bales.  

Ja veuràs com ningú
s'atreveix a furtar
el què no li correspon.

Tanmateix, en farem
un conjur:

" Qui hi fiqui les seves
grapes a un lloc
sagrat, el qual, no
li'n pertany, 
en veura créixer
als seus palmells
un caramull de
berrugues."


Tranquil fill...!
què així sigui, 
i és clar,
què el sortilegi
s'acomplirà.





Adela Payá i Prats
             🔮