LA TERRA ENS CRIDA..!

LA TERRA ENS
CRIDA..!



La Terra no n'estaria
tan enfurismada,
sí cadascuna de
les criatures què
vivim a sobre d'ella,
actués des del cor.

Tants actes malvats
al nostre planeta,
l'emmalalteixen
fins al punt
de exasperar-lo.

Vomiteres de lava
volcànica;
espasmes de
terratrèmols;
tsunamis d'ones
massives.

En té d'esperit la
nostra preciosa Gaia.
No la turmentem més..!
Cuidem- la..!
Extraguem de dintre
nostre a l'ésser lluminós
que dorm plàcidament.

Què les arteries
i venes de sang blava,
de la nostra Mare,
no arrosseguin més
plàstics ni escuralles
de porcades.    
 
Hui per hui, plora
amargament, per la
nostra insensibilitat,
per la nostra indiferència.

No pot tolerar ja, el mal
ús, què hi fem dels seus
recursos naturals.
Ens mira i se li omplin
els ulls de calabruix. 
    
Dins de poc hi donarà 
llum a un clon de sí
mateixa,
amb una freqüència
vibratòria molt més
elevada, on no tothom
s'hi podrà estar.
  
N'està molt ferida, 
l'hem maltractada
en demesia;
malgrat que sempre
ens va acollir
amb un amor immens,
nosaltres ens hem
comportat com
uns bàrbars.

Tinguem cura d'ella,
agraïm tot el què
n'ha fet per nosaltres,
demanent- li perdó
pels nostres actes
desamorosits i, als
espantalls què han
optat per destruir-la,
llancem-los fora
d'ací, en direcció als
seus inferns.

A l'amor abaltit,
fem-li pessics i,
pessigolles,
hem de sortir dels
tàlems, on endormiscats
tot ho hem passat
per alt...
Disparem espurnes
de llum...!
Germans, amics,
posem-nos el vestit
dels diumenges,
llevem-nos els pijames
i, preparem- nos
per allò què ha
de venir i què no
trigarà gaire.








Adela Payá i Prats
              🌏