FLOR ETÈRIA..!

FLOR ETÈRIA..!



Als palmells
de les seves
mans s'arrauleixen
tallers de carícies.

Hi són dolces,
tendrívoles,
creen addició,
sempre en fan
gust a poquet.

Dels seus braços
emergeixen
branquillons
de fullam, capficats
per rodejar-te
sense possibilitat 
d'escapatòria.

Als seus llavis,
un munt de globus
sedosos
s'esllavissen
a l'entorn de la meva
pell, on reblida
de pessigolles
no hi puc parar
de riure. 

Al dessota de les
buguenvíl.lies,
m'estremeixo
d'aculliment;
força estimada
hi visc en rosa,
on els somnis
s'esdevenen
pètals enrossits.

Tanmateix, un
pessic a les galtes
arrodonides, per part
d'un desconegut,
me n'ha fet sentir
com petalina de flor,
lluitant per no ser-ne
arrencada des dels
seus branquillons.

Ara, tot ho veig
en negre,
barallant-me
contra unes úrpies
escarransides.

Al posseïdor
d'aquestes grapes
ossudes,
l'empolsego de
pol.len, fins a fer-lo
esternudar i,
alliberada de la
dessagnada mort,
em deixo esvanir
pels perllongats
murmuris de les
ventúries.
 
Enlairada de vellut
esmorteït,
el meu esperit d'ales
emplomallades,
m'insereix al fons
d'una existència
inconeguda.






Adela Payá i Prats
              🌹