DE BLAVA PELL...!

PABLO PICASSO
( 1881-1973 )




DE BLAVA PELL...!




Entre murades
eixalbades i,
altívoles, a dreta
i a esquerra,
xafigo rajoles
esquerdades i, de
tant en tant
hi puc albirar
un trosset de cel
empolistrat de
turquesa
esplendorosa.

 
Pobles antics
i, mig abandonats
amb caire àrab
al sud d'Espanya.


Un Sol esponerós
t'arrapa la pell
entre pessics i silencis;
hi pots escoltar les
veus cantívoles
dels homes, esmunyint
branquillons d'oliveres.

 
Et despulles del
ropatge xopat, 
rodoles per sobre
de la gespa
i ja ben embrutida
naveguis a sobre
del rierol, relliscant
al damunt de les
escates de l'home
peix. 

Assedegada dels
clapoteigs dels ruixims,
els pobles blancs
de Cadis, et converteixen
en una fervent devota
de les aigües cristal.lines.

Fantasieges en nedar,
de cos amarat pels
efluvis aigualits;
l'home peix,
ha vingut de molt lluny;
a dintre del seu cor
ha sabut escoltar
els teus planys.

 
Aquesta vegada, no
marxarà sense tu,
se n'ha fet sabedor
del teu immens amor
pels vitralls liquats.


És clar, viuràs a prop
dels blaus;
a vorera dels càntics
fluvials, t'encisaràs;
i a trenc d'alba, amb
cos nuu, visitaràs
les ciutats de cristalls
sota el fons de l'oceà.

Aleshores, hi sereu
un, arran de l'altre.
Aquesta vegada no
hi seràs estimbada
pels qui malèvolament
miraven i no veien;
escoltaven i feien
el sord.
Perquè ja ha arribat
el temps de les veritats.


El blanc et recorda
quanta solitud has
embolcallat a dintre
teu, en sotjar
discrepàncies al cor
del teu proïsme.


Ara, el blau et
junyeix al teu germà
de l'ànima i, la
resta de la teva vida
s'excel.lirà des de les
seves agombolades
cromacitats.





Adela Payá i Prats
             🏞