TACAT DE FOSC...!

TACAT DE FOSC...!




No té remei,
llàstima,
n'és com un cuc
enroscant-se
per tal de no
veure res

Atorga benediccions
i, malediccions;
de vegades s'hi pensa
ésser un semidéu
necessari.

Als seus conreus
soterra sabates
de dones,
li agrada usurpar- les
i jugar al conte
de la ventafocs.


S'hi enreda a l'entorn
dels pàmpols,
menjant tiges i fullam. 
Mudat de grana
llampant, imita a
als grànuls moradencs
del raïm.

No té remei,
llàstima,
viu de cap per avall,
s'abrigalla amb
closca de cargol
i, enduu posades
ulleres ben fosques. 

Com a llop solitari
s'endrapa de llunes
noves;
amb pelatge clapat
d'argent, abraça
branquillons ajaçats
a sobre del llac.

Hi va néixer amb cor
encongit,
mai s'ha permés
posar-s'hi
al lloc dels altres,
la qual cosa l'impedeix
poder sentir
les dolences dels
seus semblants.
 

L'insuflarem d'estimes
i, de ràfegues de llum,
abans què marxi
tot esquarterat per les
llengües de betum.
  

No té remei,
llàstima, ...!

Per efecte lunar
ha encobert la Terra
de dies i nits
però, ell, s'ha centrat
en negrejar el nostre
planeta de quitrà. 






Adela Payá i Prats
           ☄