Pierre-Auguste Renoir
UNA TROBADA
NO PACTADA..!
Parlem, conversem;
detinguem el temps;
no pensem en res més.
Dus-te un entrepà
per sí s'allargassem
sense adonar-nos-en.
Enduré mandarines
de les meves terres
Valencianes.
Menjo poc, amb fruita
ja n'hi haurà prou.
Qui comença a dialogar?
Tot ho hem d'aclarir;
no calen els fingiments,
tampoc els condiments.
Ni què et posis de figurí,
ens anirà bé ésser
naturals i humils.
Amb mi, no tens que
presumir de cap cosa,
seré feliç només en veure't.
La senzillesa de les
coses hi duu implícita
la seva pròpia melodia.
Al dessota d'aquell roure,
a vora del riu, ja ens estarà
bé, el Sol comença a llostrejar.
Hi tens fam, doncs
menja; hi vols beure,
doncs beu.
No desitges què xarrem, doncs,
albirem el paratge fins a
enfosquir-nos els ulls de nit.
En arribar la matinada
inscriurem a les escorces
de l'arbreda tot el silenci.
Aleshores hi serem sabedors
del que ens atormentava
quan les llengües callaven.
Què la nostra trobada
s'eternitzi de silencis, però
amb cors bategant a l'uníson.
Adela Payá i Prats
🌲
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada