LA VEU DE L'ÀNIMA...!

OSWALDO GUAYASAMIN
" LOS AMANTES "




LA VEU DE L'ÀNIMA...!



M'he rentat els
ulls d'obscuritat;
i al meu davant
llueixis de
pampallugues.


Tot cavalca amb
espurneigs daurats;
i jugo com ho feia
abans, amb les
detonacions irisades
de les lluminàries.


Em trasllado
com raig viatger
a les proximitats
de la teva ànima
ennuegada.  


Asseguts al rocam
de les concòrdies,
s'agafem de les mans
on ens mirem entre
compassos tendrívols.   


Enmig de l'ocellam
s'atrevim a estendre
les nostres ales i,
ballem, dibuixant
rodolins de versets
apariats.

 
Els nostres llavis:
fanals enrogits, en
són un doll de aigües
cristal.lines, volent
esborrallar aqueixes
paraules, què en un
passat, a qualsevulla
espurna, li'n varen
llevar la seva lluïssor.
 
 
Al meu cos l'he envoltat
d'aurèoles, per tal
de poder embolcallar-te'n
a dintre meu, el jorn
que decideixis estimar 
mitjançant tota la
teva essència al complet.
 

T'espero allà, on les
serres s'hi desvetllen
de centelleigs;
on el Sol les escalfa
amb grapes de calideses;
on les llàgrimes
s'emplenen de dolçor
i, el rou a la matinada,
llangueix al bell mig
de les abraçades
candents.


N'hauràs de recordar
d'on venim i, a quin
lloc pertanyem,
com també, assabentar- te
d'on et neix aquell enuig
sobtat, què et va empentar
a voler esgarrapar
els enfilalls, els quals, ens
retenien força engalzats.
  
 
Reblit de tisores per
tot arreu i mig emboirat,
a l'amor el vas retallar
en un munt d'engrunes; 
oi, què aprendràs a
recompondre'l...?
    

 

 Adela Payá i Prats
              🦋