ON S'HI TROBA LA NOSTRA LLAR..?

RAMON CASAS I CARBÓ
(1866-1932)


ON S'HI TROBA
LA NOSTRA LLAR..?


Mostra'm
la nostra caseta
de cristall,
encerclada
d'arbres,
i, a prop
d'eixe petit rierol,
al qual, el
barquejarem
en caure el vespre.

Ensenya'm
els teus paisatges i,
la vall on vas néixer.

La molsa què et
recobreix com
flaira?
Enllà, de quin color
n'és la terra?
Quina melodia entonen
els nins de la
Mare Natura?

Agafa'm del braç
i, passegem pels teus
viaranys,  
no arrenquis les flors,
tan sols fes les
presentacions.

El què em fa molta
il.lusió és conèixer
als teus fillols:
els til.lers;
dels quals
tantes vegades
parlarem d'ells...!

Tu, embogies per
talar-los,
et costava renunciar
als seus guanys,
i jo, et volia convèncer
dels avantatges
per mantenir-los vius.

Hui per hui, desconec
quina cosa els haurà
ocorregut..!
A la llunyania escoltava
els plors d'un rebroll.

Farcellets de somnis
rauen submergits
a dintre dels nenúfars. 
N'hauríem de alliberar-los
i, posar-li'n ales de colors.

Assenyala'm
on s'hi troba el lloc
màgic,
on per primera
vegada,
ens atrevirem
a tractar-nos
amb respecte i,
consideració,
on pel fet d'estar-nos
ben junts,
ja ens sentirem
sobradament
complets.


Buida't
les butxaques
d'aqueixes mans
què no hi siguin les
nostres;
no taquis els nostres
petons amb carmí
aliè; 
ni tampoc barregis
les nostres estimes
amb empelts de
sentiments transgènics. 

Mostra'm
la nostra caseta
de cristall,
en aquell estel
del cel,
què ja hi fa tant de
temps, el vàrem
desallotjar.





Adela Payá i Prats  
              🌟