MOMENTS SONATS..!

MIGUEL CARBONELL
SELVA (1854-1896)




MOMENTS
SONATS..!


La meva nena gran
n'és malalta,
no li encerten del tot
el seu complicat
diagnòstic.
Només menja
farinetes com
els nadons.
La mare s'hi fa gran
i, més gran,
no hi vol sortir
avui al carrer, perquè
s'ha entestat per
continuar amb la
seva flassada
de  ganxet.
El meu nen, ha trencat
amb tot,
de la capital se n'ha
enfugit i,
al llindar de la porta
l'he trobat amb
un munt de borses.
Hem passat el dia
fent-li lloc a cadascuna
de les seves coses.
No tinc pau a dintre
meu,
pateixo per tothom,
i no li he dit bon dia
al meu estimat astre Sol.
L'home peix, ha llogat
un petit vaixell,
afegeix què de tant
esperar-me s'ha torrat
a vora de mar.
Esmenta què no te
pressa, aquesta vegada
em xiuxiueja què
em pot tirar un cop
de mà, sí ho preciso.
M'ho estic rumiant,
sí el fico a la meva vida,
el menaré sense voler-ho
a què dansi
el ball de Sant Vito.
Xapoteigs d'aigua
a les mans m'arruixa,
on aleshores
he deduït què ell, se
n'ha amoïnat una mica.





Adela Payá i Prats
             🏃‍♀️