UNA EXISTÈNCIA
SENSE TRELLAT..!
Vinc de molts llocs,
de cels pinzellats
de diferents colors,
de planetes magnífics,
i, d'uns altres, on tot
n'era foscor.
De Sols blaus i, verts,
ataronjats i, fins i tot
enrossits.
Em pregunto per què
les ànimes hem de viatjar
tant, de vida en vida,
quina cosa tenim què
experimentar, sí ja hi
vàrem ser creades en
la perfecció més absoluta,
o potser, no?
Podria obeir a un joc.
Sí almenys fos divertit.
El trobo força turbulent,
cruel i desconsiderat.
Gairebé no decidim res,
n'és una mena de
programació
vés a saber, ideada,
maniobrada, per qui...?
Potser m'agradava
la persecució d'aqueix
boig conduint el seu
cotxe al darrere d'una
adolescent què andarejava
a poc a poc.
És clar què no..!
Tal vegada, gaudia en
veure'm sotmesa pels
imperatius d'un home
què en comptes de
cercar una companya,
delirava per tenir- ne
una fàmula.
És clar què no..!
Hi vaig fruir de la
mort del meu home,
veient any rere any
com anava
consumint- s'hi?
És clar què no..!
Em plac de les malalties
de dos dels meus fills,
entrellucant com es
desbaraten les seves
existències?
És clar què no..!
He vingut ací a contemplar
els horrors dels diablots,
o això n'és un atemptat
contra la meva vida?
Us agrada veure'm sofrir ?
Qui sou?
A açò anomeneu Paradís?
N'és una merda punxada
en un pal...!
I no parlaré d'armes
biològuiques contra
la humanitat;
ni dels justs pagant
les atrocitats dels
malvats;
ni dels amors cruels
fent- s'hi passar pels
qui no n'eren;
ni de la brutícia què
impera al nostre país.
Només sé què no puc
més, què com Dafne
em transformaria en
un Llorer,
i ja posats a imaginar:
en una planta carnívora
què en detectar als
malfactors: mossegades
al cul...!
Adela Payá i Prats
🌳
