TANKA (14)

PABLO PICASSO ( 1881-1973)

 " Dona en el Taüt "

TANKA
   (14)

Un cos tremolós
un lloc tancat descobreix:
càntics de condol,
una muller de foscam
el taüt no pot obrir.




Adela Payá i Prats




              

                                  

BON VIATGE, ÀNIMA...

BON VIATGE, ÀNIMA...!





Un reguitzell de cendres 
s’hi vessen pels camins florals...Exèquies d’un
temps passat amb ales grisenques.


Petalines amb abrigalls de dol
demanen a l’oratjós que les 
espolsi els grumolls: residus 
d’un cos cremat.



Familiars amb llàgrimes fumades
s’acomiaden del difunt...Ara cavalca pels cels i, per la Natura.


S’excusa al davant de la vegetació i, amb tornats creats per la seva ànima, tot ho aspira per tal de no fer-ne malbé.


Adéu...adéu...!


S’hi sent agosarat, encalmat, alliberat,descansat, complaent...Però en la seva
trajectòria cèlica, rostres 
camuflats hi veu.



Qui són ells...? Li barren el pas, l’enganyen com ho feien a la Terra i, se n’adona que n’haurà d’agafar unes altres dreceres.



Les proves hi són per tot arreu, i arribar- hi a la nostra estrella, s’hi veu, que no n’és de ben senzill...Àngels i, dimonis a tothora.


Paranys i emboscades fins a assolir el lloc on serem cridats, 
i després....Silencis.

Sembli ser què als humans res, no se’ls diu...!

Bon viatge astronauta de neulines,
què hi arribis a bon port i, què
allà on sigui el teu descans et feliciten.


Hi vas acceptar venir a la Terra a sofrir, tantes i, tantes calamitats, que ningú que no hi hagi estat, no podrà mai entendre-ho.


Adéu, adéu....Bon viatge i bona estança...!

Petons als germans dels estels, i que algú a la fi, es decideixi a explicar-nos els per què.






Adela Payá i Prats
               🎈







                           

                                

UNA 1ªFULLA DEL NOSTRE DIARI...

                  
                             

UNA 1ªFULLA DEL

NOSTRE DIARI...

Xipollegen els nostres

cossos, ben enfangats,

d’aquell vespre d’agost

quan aleshores hi érem

tan feliços.

La llacor ens dibuixava

a les nostres pells,

les tendreses cobejades,

i, ballàvem al so de les

ventúries,

quan dels seus clamoreigs

a les fulles feien dansar.

Trepitjàvem els camins

a sobre de rodes de bicicletes,

i, s’hi vam inventar un

món fet a la nostra mida.

Els mapes de les nostres

geografies, n’eren canviants,

i, s’arraulíem al dessota

de les oliveres, per a flairar

els aires verdosencs amb 

regust d’oli

Aquells anys, n’és cert, ja

han marxat, però ara em puc

recordar de quant afortunats

que hi vam ser, de quanta

llibertat hi vam gaudir,

fins què ens vam deixar

atrapar per les mans

embrutides d’una societat

des de sempre, ben corrompuda.

Tant de bo, no haguéssim

abandonat mai aquella

vida de nòmades,

on cada cosa n’hi havia

que resoldre-la al moment,

sense abans haver-hi de

programar res de res.

Tal vegada no haguessis

emmalaltit mai;

l’estrès et corcava per dintre,

des d’aquell dia on al banc, et

van apuntar amb una

pistola, aleshores, li’n vas

afegir al teu rostre un color

ambre, que mai més, ja no

hi va desaparèixer.

Com estàs a la teva

morada d’ara, et tracten bé...?

Adela Payá i Prats

     

UNA VISITA...

OLGA SACHAROFF (1889-1967 ) " El Casament "

                           

UNA VISITA...

Avui, sembla què el cel vol

enrogir-se de més lluminàries.

Una ampolla de vi negre i,

una altra de blanc,

jauen a sobre d’un mantell

a quadres roigs i blancs.

El dia deu de setembre que hi

va ser el nostre aniversari

de noses ( faria 38 anys del

nostre casament) no et van

deixar baixar des de l’eteri.

Aquesta nit, en somnis, ja m’has

confirmat que ho faràs avui

al capvespre, quan les llànties

s’hi dispersen suaument.

Et mostraré tot allò què hi

amagàvem a l’hort:

la teva ploma antiga

què et vaig regalimar;

els nostres poemes d’adolescents;

monedes antigues que hi vam

col·leccionar en un temps

endarrerit;

anells de cigars;

postals de viatges que no hi

vam tenir el temps de fer-los;

fotografies nostres amb

colors marronosos;

on en una d’elles, hi som

als Fontanars del teu poble,

bevent d’un dels brolls

resguardats pels arbres

d’eucaliptus.

No sé, sí en el teu estat

podràs beure, endrapar

o gaudir de les volences,

però t’he preparat menjars

i, begudes i, el llit l’he acotxat

amb llençols de setí.

Al tocadiscs ja hi són els

discs de Bach i, espero que

avui no et demoris...o que

ho ajornis per a un altre

dia de l’any...

Adela Payá i Prats

UN HORT OBLIDAT...

CLAUDE MONET ( 1840-1926 )

“ Gardeners House at Antibes“

  

                           

UN HORT OBLIDAT...

He anat a la recerca del nostre

amagatall, que al bell mig

de l’hort, encara romania.

N’he tret de la nostra capsa

de llautó, andròmines del nostre

pretèrit i, en veure aquell floc

de cabells d’atzabeja, he regressat

al nostre passat.

Els magraners rebrollen de nou,

no hi són morts, en treuen de nous

rellucs....Potser, hi sigui el senyal

que amb tant de goig hi esperava.

La taula rodona de marbre

n’és tota esquarterada i, els gats

han fet del jardí la seva llar.

El teu avi, roman penjat de la

mateixa murada, ....i, la casa

fa flaire de vell i, de resclosit;

en recuperar el nostre tresor

n’he marxat ben de pressa.

Ja no vull tornar a eixe lloc

què tants records em fa

rememorar de tu i, de mi

quan aleshores, n’eren ben junts.

Adela Payá i Prats

     
          
                                    

UN JORN D’ADOSLESCENT...

UN JORN
D’ADOSLESCENT...!


Pinassa trepitjada pels
peus despullats.
Agulletes estacant-se
a sobre de la pell nua,
i, un formiga de sobte,
en veure’s
amenaçada una mossegada
m’esculpeix.


Esquitxos de Sol travessant
l’arbreda, mentre els teuladins
ja s’ajoquen als seus nius.


Dibuixos d’aquarel·les pel
terra, pinzells per tot arreu,
el pare escridassa, s’hi fa de nit.


Uns braços pel darrere m’amaren,
en girar el cap no n’hi ha
ningú..Els últims feixos 
de llum es dilueixen entre les serralades, és hora d’anar
recollint.


Els tres frares que acabo 
de pintar em piquen l’ullet,
un sac està buidant-se,
de dintre d’ell, s’escampen 
tot tipus de menges per als famolencs.


La mare, vol que pari taula i, 
el pare amoïnat hi ve per mi...!


Ja hi vaig,.... ja hi vaig....!


Hi entrelluco la lluna entre
plats i, tovalloles,
entre forques i ganivets.


Em distrac una mica,
trenco un got,
i, a canvi una bufetada
s’instal·la a la meva galta.


N’estic acostumada,
ja no ploro, li la he ben jurada
al meu pare.....Té les mans
massa llargues.


Vull seguir pintant, 
però no em.deixen, 
m’envien al llit;
sí encara són les onze,..!


Descorro les cortinetes de tul
i, puc albirar una lluna ben
formosa, què a sobre de les
copsades dels pins, escup els
seus influxos platejats.


No tinc son, m’adormiré
pensant com acabaré els
dibuixos...A dalt pel sostre,
potetes d’algunes bestioles
s’hi passegen....No muntaré
al terrat, em fa nosa ...!


Prefereixo inventar-me
més somnieigs.


Viatjaré a sobre d’un núvol
de cotó, ell, s’hi farà corcell
i, em mostrarà aquella estrella
de la qual hi vaig davallar.





Adela Payá i Prats
              🌠







                                     
                             

TANKA (13)

GERDONS

TANKA

( 13 )


El seu cor batut
hi va fer de diana
a les fletxes d’ell,
tiba l’arc amb foc rabiüt,
gerdons de sang l’esquitxen.





Adela Payá i Prats