BON VIATGE, ÀNIMA...

BON VIATGE, ÀNIMA...!





Un reguitzell de cendres 
s’hi vessen pels camins florals...Exèquies d’un
temps passat amb ales grisenques.


Petalines amb abrigalls de dol
demanen a l’oratjós que les 
espolsi els grumolls: residus 
d’un cos cremat.



Familiars amb llàgrimes fumades
s’acomiaden del difunt...Ara cavalca pels cels i, per la Natura.


S’excusa al davant de la vegetació i, amb tornats creats per la seva ànima, tot ho aspira per tal de no fer-ne malbé.


Adéu...adéu...!


S’hi sent agosarat, encalmat, alliberat,descansat, complaent...Però en la seva
trajectòria cèlica, rostres 
camuflats hi veu.



Qui són ells...? Li barren el pas, l’enganyen com ho feien a la Terra i, se n’adona que n’haurà d’agafar unes altres dreceres.



Les proves hi són per tot arreu, i arribar- hi a la nostra estrella, s’hi veu, que no n’és de ben senzill...Àngels i, dimonis a tothora.


Paranys i emboscades fins a assolir el lloc on serem cridats, 
i després....Silencis.

Sembli ser què als humans res, no se’ls diu...!

Bon viatge astronauta de neulines,
què hi arribis a bon port i, què
allà on sigui el teu descans et feliciten.


Hi vas acceptar venir a la Terra a sofrir, tantes i, tantes calamitats, que ningú que no hi hagi estat, no podrà mai entendre-ho.


Adéu, adéu....Bon viatge i bona estança...!

Petons als germans dels estels, i que algú a la fi, es decideixi a explicar-nos els per què.






Adela Payá i Prats
               🎈