CINTURÓ D'ASTEROIDES
ENTRE MART I JÚPITER
CANVIS DE LLUM...!
La llum del Sol, avui, n’era
més ataronjada,
més llumenera,
en obrir la boca un
caramull de raigs liquats
me’ls he engolit.
Amb gambades més àgils
a meitat del trajecte,
com bola enrogida,
me n’he anat enlairant
a poc a poc
i, en adonar-me, voleiava
a recer dels aucells,
ben somrient.
L’astre Solar, m’ha esculpit
un cos de plomall i, he après
a descendir la meva escalfor,
en ser-hi a recer dels
fluixos assolellats.
El que no sé, és com
he de retornar a la meva
forma d’humà....La lluna, em
pica l’ullet i, em diu que en
apropar-me a d’ella em
dirà quin és el secret.
Els estels s’enjogassen,
m’esmenten que mai
no hi havien sotjat
una butllofa tan vermellosa
i, arrodonida----Ara mateix,
juguen al basquetbol amb
mi.....La canastra per
on travesso, n’és un forat negre,
què en descurar-me,
ja em xucla per a sortir-ne
als passadissos d’uns altres
Universos.
De moment hi faig saltirons,
que gairebé no es noten,
estic a l’espai surant com
un punt llumener... I, un
immens pedruscall m’enganxa
a sobre d’ell.
Ara hi sóc al cinturó d’asteroides
entre Júpiter i Mart;
el planeta nan de Ceres, m’agafa
i. em dóna la mà, la seva passió
és pentinar-me els pocs cabells
que en tinc i, en aquest instant
em cenyeix a l’entorn del cap
una aurèola de purpurines..
Adela Payá i Prats
☘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada