UNA 2ª FULLA DEL NOSTRE DIARI...

UNA 2ª FULLA DEL
NOSTRE DIARI...!



Tries del jardí aquell 
gladiol carbassa,
que sembla un fanal,
i, somrius amb els teus clots
que s’enfonsen dedins
de les teves galtes.


Avui, estàs ben preciós,
des dels teus ulls,
angelets nivis, fan dispars
d’estels daurats i,
amb el teu esguard
tot ho enllumenes.


M’ofereixes aquesta flor
des del velam de dos vaixells
solcant la mar.
I, quines dolces riallades 
què des dels teus
llavis s’hi vessen.


Des que vius a l’eteri
que semblis
més dolç,
més tendre i, cordial;
no m’atreveixo ni a fregar-te
i, de sobte, em fas
abraços de brises.


Fas rodolar la flor
entre els teus
dits i, màgia,..!
tan pots albirar
un far com un molí,
un penya-segat
com un camp 
de gira-sols.



Embadalida dels teus
poders m’expliques 
que això no n'és res,
què al lloc on tu hi ets
els encanteris
succeeixen a cada 
instant.


En agafar el teu regal 
de pètals de tarongina, 
al cel m’he enfilat
i, n’he vist al meu germà
gran, que hi va expirar 
de mort sobtada.


Quin goig, quina pau, 
no vull tornar i, el meu 
germanet em fa
una forta empentada..
Sentia la seva veu 
dient-me: fins aviat.



En regressar al nostre jardí, 
tu, tampoc hi eres, 
havies marxat de nou.,
i, al damunt de la taula 
me n’havies deixat un 
poema amorosit.  







Adela Payá i Prats
             😘