AVUI, QUIN ENYOR DE TU...!

AVUI, QUIN ENYOR
DE TU...!



Ai amor...!
on s’han quedat
a viure aquells
moments nostres,
aqueixes fonts on
s’hi declaràvem
les estimes amb
mans arrapadisses.


Aquell roc què ens
feia de seient
veient caure els
capvespres;
eixe cau d’encens
i mirra, on
s’ajupíem per a
contemplar els estels.


Ai amor...!
la nostra profunda
intensitat dels
sentiments,
tan fervents,
tan apassionats,
tan enfollits i,
sincers...!


Els nostres dits
que dibuixaven
als palmells
de les mans
paraules tendres,
dites amorosides,
i, els nostres llavis,
apropant-s'hi
d’a poc a poc,
assaborint gerdons
ben sucosos.


Els nostres cossos
cargolats, que ja per
ells mateixos,
havien après a
voler-se’n de debò.


El teu estel a les nits
t’escridassava,
te n’havies triat un
de ben menut,
i, encara que em
demanaves que anés
amb tu, et deia què
els nens encara
no n’eren massa
grans, que algú dels
dos, n’havia de
raure amb ells.


Et vaig veure com
desplegaves
les teves ales
d’atzurita,
i, amb molts llagrimons
brollant des dels ulls
et vaig dir adéu amb
planys desconsolats.


Ai amor...!
quantes coses
se’ns van
quedar per fer.
Només la vida
ens va junyir per
a encarar
bastants lluites i,
prou bregues;
però per a les
distraccions,
no en vàrem
disposar del temps
per a gaudir-les.



Sempre tu i jo,
tan enfeinats...!


A les nits,
les flors del jardí
s’enlairen,
traspassen uns altres
cels, per a ballar
amb els teus
guardians i,
un gladiol amb
colors de
macedònies,
em duu un
missatge teu,
em recalca què
en un més d’abril
hi vindràs per mi.

He rigut molt
perquè l’any
l’has volgut obviar.


Ai amor...!
avui, quin enyor de tu...!


Escolta  la cançó,
ja saps que sempre
hi va ser la nostra...!





Adela Payá i Prats
               💜