INSTANTS DE FLORS...

INSTANTS DE
FLORS...!



Recordo com hi va 
ser aquell
instant de violetes...!


Captius d’aquell estel, que
encara ens irradia amb el seu
gresol i, que potser no s’hi
cansi d’esperar-nos al cel.


El polsim dels mots batuts
per les ales de les voliaines
a la nit, ara mateix, 
s’hi conjuga7
de ple, al voltant 
dels nostres cossos, 
en recompondre a sobre 
d’ells, partitures novelles.


N’hem sortit de
 l’eclipsi lunar,
i, llànties de pleniluni
cobreixen les nostres pells
de dalt a baix.
En fer-nos
tots els petons aguaitats
en àmfores de foscam,
hem esparpillat a totes
les lluernes de la nit.


Recordo com hi va 
ser aquell
instant de violetes...!



Aleshores, n' hi havia 
el neguit
per estimar-nos.


Als somnis, abandonem
el camí vell i, reprenem un
altre de més esbalaït.


Un globus de garlandes
de molts colors, 
ens enduu pels laberints 
dels zenitals.


Tots dos plegats, 
ben engalzats,
des del punt més planer 
de la Terra,  
semblem una cuca
de llum, llampegejant 
de mica en mica, a l’eteri.







Adela Payá i Prats
              🎷