COM ALGÚ, HI FA
AMAGATALLS DE LES
VERITATS...
VERITATS...
Fraseja els
versets d’ella,
i, en acabar els
introdueix
a dintre d’un
flascó de cristall.
A sobre de la
xemeneia encesa,
apropa l’ampolla
i,
tota fumejada de dol,
llueix al
bell mig
d’una taula de
roure.
Records de poemes
endolats
que ja mai més no
se’ls
recitarà...!
Remembrances
d’una dona
que teixia
teranyines porpres
als firmaments,
i, amb
cortinatges de glasa
ara mateix,
s’encercla entre
molts vels.
A d’ell, en el
passat li va narrar
una història què aquest
home
la transformaria en
poema i,
encara que
pertanyia
a tots dos plegats,
ell,
al·ludia al davant de tothom,
que
n’era d’algun amic...
Per què hi farà
ocultacions de
les veritats...?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada