CARONT, EL BARQUER
RECORRENT CAMINS
DE BOIRES...!
Des de la vida,
des de la mort,
des de les pedres,
des de les làpides,
des de les flamarades,
fins i tot,
des de les onades.
Els cossos, a poc a poc,
es marceixen
com també algunes ànimes
es desglossen,
havent- ne pactat
amb el Demiürg.
Creacions a la Mare Terra,
regalades, abans de creuar
la llacuna Estígia
amb el barquer Caront,
en direcció al regne
d’Hades.
Un home ha grimpat envers
una espiral més eixamplada;
vaticina amb el seu decés,
trencaments de lligams
entre dos éssers;
trasbalsos a unes altres
irrealitats, d’alguns que han
empastifat les volences
amb falsos grials.
Les veritats, de vegades,
s’engalanen de dol i,
d’hopalandes fosques;
la mort, hi és beneïda,
per aquells
què ja han deixat de creure
amb les enganyifes.
Passes accelerades per
a inocular-se’n
en unes altres
dimensions;
per a deixar enrere tot allò,
que ja no els feia l’ús,
què desestimaven
de bon grat;
guirigall de platerets,
per a indagar i, enfonsar-se'n
en mons desconeguts,
on poder abastir més i més
coneixements.
A més saviesa amuntegada
a l’ànima,
s’entreobrin un reguitzell
d’ulls ben oberts, vers l’infinit.
Adela Payá i Prats
🔮
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada