UNA 1ªFULLA DEL NOSTRE DIARI...

                  
                             

UNA 1ªFULLA DEL

NOSTRE DIARI...

Xipollegen els nostres

cossos, ben enfangats,

d’aquell vespre d’agost

quan aleshores hi érem

tan feliços.

La llacor ens dibuixava

a les nostres pells,

les tendreses cobejades,

i, ballàvem al so de les

ventúries,

quan dels seus clamoreigs

a les fulles feien dansar.

Trepitjàvem els camins

a sobre de rodes de bicicletes,

i, s’hi vam inventar un

món fet a la nostra mida.

Els mapes de les nostres

geografies, n’eren canviants,

i, s’arraulíem al dessota

de les oliveres, per a flairar

els aires verdosencs amb 

regust d’oli

Aquells anys, n’és cert, ja

han marxat, però ara em puc

recordar de quant afortunats

que hi vam ser, de quanta

llibertat hi vam gaudir,

fins què ens vam deixar

atrapar per les mans

embrutides d’una societat

des de sempre, ben corrompuda.

Tant de bo, no haguéssim

abandonat mai aquella

vida de nòmades,

on cada cosa n’hi havia

que resoldre-la al moment,

sense abans haver-hi de

programar res de res.

Tal vegada no haguessis

emmalaltit mai;

l’estrès et corcava per dintre,

des d’aquell dia on al banc, et

van apuntar amb una

pistola, aleshores, li’n vas

afegir al teu rostre un color

ambre, que mai més, ja no

hi va desaparèixer.

Com estàs a la teva

morada d’ara, et tracten bé...?

Adela Payá i Prats