A LA CLOSCA...

                                                            
JOAN MIRÓ ( 1893-1983 )
" Mà apressant un ocell "



                                                            
                                          

                        

A LA CLOSCA...!

A la closca romandrà,
ja, a la plaça no hi anirà,
s’instal·larà a dintre del seu
habitacle, on l’esperen
un munt de llibres i, de discs
musicals...Mirarà de tant
en tant, els seus quadres,
i, Kandinsky li’n picarà
l’ullet.


Sentirà una cançó d’en
Jordi Drexler i, potser
pensarà amb ella, 
i, s’hi farà un munt 

de preguntes, la majoria 

sense responses.

A la matinada, ben despert,
tot desvetllat, 

voldrà prendre’s
un cafè amb llet, però n’és             
massa prompte, 

en farà un passeig
abans de desdejunar.


Mirarà el cel i, les 

nuvolades esponjoses,
escriurà un missatge
a la seva estimada i, 

agafarà un nuvolet, 

donant-li forma
de columbina i, 

a les seves potes 

enrotllarà el seu escrit.


Ara, a punt d’entrar el 

capvespre,
al lluny, hi pot sotjar l’au missatgera,
que a poc a poc, 

s’hi apropa a d’ell.


Un papir ambre amb 

la lletra d’ella, li respon així:


“ Has trigat quatre anys 

en gravar unes poques 

paraules que t’agraeixo;
com pot ser-ne d’ample 

el teu ressentiment,
què has aguaitat tant 

de temps per dir-me 

alguna cosa....”


“De res ja no has de patir,
tu en volies honors i,
reconeixements...”

Enhorabona,...!
Ja ho has assolit...!


“Jo, només volia estar-me’n 

amb tu de tant en tant, 

però ja veus els
nostres objectius, 

no han coincidit mai,
i, mentre tu gaudies de les 

corones de llorer, 

jo t’aplaudia amb la
buidor d’una almosta

òrfena...”



A la closca, romandrem 

els dos,
tu, enlluernat de llagoteries,
jo, de cara a la paret, fent-li
forats a les murades.







Adela Payá i Prats
              🤰