QUI ÉS L’ALTRE...?

QUI ÉS L’ALTRE...?



El qui no coneix la veritat
de les coses, s’hi queda enmig
de les incerteses;
ja que, res no en sap,
el qui desconeix que s’hi
oculta, al bell mig de les
obagues..


Els ulls a sobre dels poliments
veuen el que a cadascú li'n pugui suggerir, aquells reflexs,
 ja força emmirallats;
n’és aleshores, prou subjectiu i,
bastant particular.


Quan n’hi ha que fer viatges
al fons de les profunditats
i, escarbotar a l’interior
de les ànimes, llavors, ja
tot canvia i, potser ens pot
semblar una mica distant
del que llostrejàvem als inicis.
Et pot parèixer una espurna
daurada, o les dentegades
d’un trident punxerut.



Les estimes en penetrar
a les grutes de l’enteniment
de l’altre;
en pessigar bombolles d’exudats;
en espellegar escorces de cuirasses;
en escorxar pellofes de teguments;
en fer esclatar globus d’aire;
a poc a poc, van mostrant-te
a l’ésser qui s’hi hostatja a dintre
seu, encara què al teu davant,
tu hi pensis, que n’hi ha un altre
de ben distint.



L’amor n’és un camí sembrat
de llavors, que n’hi ha que
aprendre a descobrir-les
dia rere dia;
n’és un viarany de saviesa
que mai no s’hi acaba;
sorpreses i, encantaments,  
algunes discòrdies i, petites
contradiccions.


Malgrat tot això, en estimar
per endavant, a ull nu,
n’hauríem de fer-ne
gambades d’ introspeccions;
aprendre a introduir-nos
de tant en tant, a les fondàries
del ser estimat;
i, no quedar-nos mai surant
a sobre dels espills;
ataüllant tot allò, que espurneja
amb llumetes de colors,
però no pas, amb el que en
realitat, n’hi ha d’enforinyat
a l’esperit de l’amat.


L’art d’anar desvetllant raconets
amagadissos, d’aquell del qual
hi som enamoradissos,
gairebé ens conduiran
a les golfes i, als cellers, llocs
on només, s’hi va a deshores.





Adela Payá i Prats
              💜