UN JORN D’ADOSLESCENT...

UN JORN
D’ADOSLESCENT...!


Pinassa trepitjada pels
peus despullats.
Agulletes estacant-se
a sobre de la pell nua,
i, un formiga de sobte,
en veure’s
amenaçada una mossegada
m’esculpeix.


Esquitxos de Sol travessant
l’arbreda, mentre els teuladins
ja s’ajoquen als seus nius.


Dibuixos d’aquarel·les pel
terra, pinzells per tot arreu,
el pare escridassa, s’hi fa de nit.


Uns braços pel darrere m’amaren,
en girar el cap no n’hi ha
ningú..Els últims feixos 
de llum es dilueixen entre les serralades, és hora d’anar
recollint.


Els tres frares que acabo 
de pintar em piquen l’ullet,
un sac està buidant-se,
de dintre d’ell, s’escampen 
tot tipus de menges per als famolencs.


La mare, vol que pari taula i, 
el pare amoïnat hi ve per mi...!


Ja hi vaig,.... ja hi vaig....!


Hi entrelluco la lluna entre
plats i, tovalloles,
entre forques i ganivets.


Em distrac una mica,
trenco un got,
i, a canvi una bufetada
s’instal·la a la meva galta.


N’estic acostumada,
ja no ploro, li la he ben jurada
al meu pare.....Té les mans
massa llargues.


Vull seguir pintant, 
però no em.deixen, 
m’envien al llit;
sí encara són les onze,..!


Descorro les cortinetes de tul
i, puc albirar una lluna ben
formosa, què a sobre de les
copsades dels pins, escup els
seus influxos platejats.


No tinc son, m’adormiré
pensant com acabaré els
dibuixos...A dalt pel sostre,
potetes d’algunes bestioles
s’hi passegen....No muntaré
al terrat, em fa nosa ...!


Prefereixo inventar-me
més somnieigs.


Viatjaré a sobre d’un núvol
de cotó, ell, s’hi farà corcell
i, em mostrarà aquella estrella
de la qual hi vaig davallar.





Adela Payá i Prats
              🌠