UNA APARICIÓ SOBTADA...

                                       
ROBERT KENSSEYAN
 " El Clochard "

                                       

                       

UNA APARICIÓ
SOBTADA...!

( Un Mini Relat...)



Un esglai, un pregó, un anunci,
un <ens> inconegut, de sobte,
n’ha fet acte de presència
a una població marginal,
per rebre a canvi, somriures
i, alguna que altra escalforeta.




Andareja i, s’acoloreix amb
pigments de virolaments,
després, rodola per totes les
murades dels carrerons.                        


Una figura repetitiva, es divisa
al poble per qualsevol mur;
els nins, l’han batejat amb el
nom de : <Policrom>.


<Policrom>, riu fins a rebentar
i, amb pots de pintura es cobreix
el cos de dalt a baix.
Aleshores, fa voltes i més voltes, recolzant-se a frec dels tempanells.


A la vila se l’hi ha canviat el seu
apel·latiu, per un altre de novell,
que hi fa referències a les pintades, i, ja tot el veïnat està ben enfartit de veure al mateix cos d’home sortint-se'n d’entre les parets, sols que en cada travessia, n’és d’una tonalitat ben diferent.


<Policrom>, pica la balda
de les cases a la matinada,
demanat una lloança i,
una almoina, però ja cap ni un,
no li obri la porta,
i, al batlle li han demanat que
prengui cartes en l’assumpte.


Com li han prohibit de fer
més gargots d’ell mateix
per sobre dels paredons, ara,
s’hi dedica a escriure’n poemes
i, amb xinxetes els enclava
als portons de fusta.


En caure el vespre, s’apuja
al damunt d’un piló amb fanal,
i, comença a declamar les seves
estrofes, una rere l’altra.

Tothom fuig per tal de no
escoltar-lo i, l’amenacen per
fer-lo callar.


Per alteració de l’ordre públic,
l’han tancat a la presó per unes
hores i, en voler-lo alliberar
<Policrom> havia desaparegut.


Un paper hi havia deixat
enganxat a les baranes del llit,
on posava:


“Només volia fer-vos la vida
una mica més divertida,
a canvi d’unes paraules dolces,
i, unes monedes per poder-ne
menjar, però com tantes vegades hi he segut rebutjat, me’n vaig a uns altres paratges de més acollidors....”


“No us diré el meu truc
per a escapolir-me’n,
perquè això no s’ho creuria
ningú.



No m’haveu deixat que us
ensenyés la meva màgia;
vosaltres haveu perdut,
d’haver-ho après, cadascú
de tots plegats, hi serieu
al paradís...”


“ De vegades els invisibles,
arrecerem la llum més fúlgida
què a qualsevol guariria
a l’instant..."


Doncs ja marxo amics,
no us amoïneu més;
quan s’aixequeu se n’adonareu
que tant els meus dibuixos,
com els meus poemes,
se n’hauran esvanits.


Cap senyal de mi trobareu,
i, el nom d’abans al vostre
llogarret podreu de nou afegir,
fins i tot, en obrir els ulls no
recordareu res de res,
havíeu segut escollits per
a transcendir a unes altres
dimensions més formoses.


Només tindreu la prova de
què he segut amb vosaltres,
per aquesta carta.

Guardeu-la....!

Per sí es donés el cas, de que
algú dels meus o jo mateix,
regressarem novament.


Ho sé, he fet el boig, però
era el pactat, ningú de vosaltres,
no ha entès el missatge;
però d’altres oportunitats sí
què hi sereu força complaguts.



Adéu siau, fins la propera...!


No us diré de què hi aniré
disfressat...!







Adela Payá i Prats
             🤢