REVENGES OFUSCADES...

RETRATO DE JOAN MIRÓ
 ( 1893-1983 )
                                     

REVENGES OFUSCADES...!




Aquelles mans enrabiades,
eixe cor d’esquelles,
i, aquests ulls de cascavells,
en prenien revenja.


En una nit misteriosa
s’abaixaren les persianes,
es tancaren les portelles,
i, s’apagaren els llums.


Mentre unes boletes
arrodonides,
per les escletxes tot ho
entrellucaven.


Les cartes s’esborronaren
amb tinta xina i, ja mai més
no va haver-hi els intents
per redimir l’amor.


La comoditat el consolava
per no tenir-ne que posar-se
la seva cuirassa de guerrer.


Amb un esbaldrec immens,
excavat a sobre del terregam,
s’hi van fer oblits, 
mentre unes passes esquives, s’allunyaven d’aquell lloc, 
per no regressar de nou,
als indrets de l ‘horrorós.



Espurnes d’amor clivellades
per les rancúnies, 
en feien voletejar uns ulls entelats;
de dintre de les seves grutes,
nins diminuts i, cristal·lins
s’hi passejaven a sobre
d’un cos empedregat,
amb la intenció de reblanir-lo
de mica en mica.


Aleshores, un cos de mascle,
en núvol esponjós s’ha
transformat, i pels paratges
fa degotalls de les llàgrimes
de la seva estimada,
fins al punt, de comprendre
que se sent quan un cor
n’és ferit tan cruelment...!






Adela Payá i Prats