AMB UNS ALTRES ULLS....

                                                     

AMB UNS ALTRES

ULLS....

Reguerols de lluminàries

encenen els senderols

a les muntanyes;

algunes fulles arrossegades

per les airines dansarines,

despentinen a l’arbreda

i, en arribar a casa

me n’he tallat els cabells.

Semblo ara mateix

un cap de llumí..

Com la natura a la tardor,

vull començar aquesta estació

amb el cap ben rapat.

Sentir les ventades a sobre meu

i, anar desprenent-me

de tot el què m’encobreix.

Inicis d’albor, preludis d’amor,

un voler albirar la vida

amb unes ullades renovades.

Els plors, aljubs de melodies

ben tristes, volen trasmudar-se

per riallades expansives;

acotxar al fons del terregam

els llangorosos somnis, què

s’hi van quedar només en això.

Dir-li adéu al meu amat

i, desitjar-li el millor,

acceptar que no sempre hi serem

volguts, per aquell al qui vam

estimar de tot cor.

Les desconcòrdies existeixen

i, de vegades els pactes no

poden ser-ne signats per tothom,

haurem doncs, de dir-ne adéu,

i, ensenyar al nostre cor

a encalmar-se dolçament.

Amb aparença de xic roí

i, motxilla enganxada

a les esquenes, marxo a un lloc

amagadís,

on un atuell m’espera

per a que hi pugui vessar

els meus últims llagrimons,

per aquell amor, que no hi va

saber omplir-nos d’abassegades

a tothora...i, què a les nostres

querences, s’hi va atrevir a

empeltar-les, en unes altres

contrades...

Adela Payá i Prats