JUGANT AMB LES ULLERES...

RUFINO TAMAYO; " Ulleres De Sol Blaves "

                                              

JUGANT AMB LES

ULLERES...

De llurs llavis,

obrint-s’hi a poc a poc

entre comportes enrogides,

se’n surt un pom de nards:

són les seves paraules què

encoratgen, què t’inciten

a canviar-ho tot.

Calèndules de safrà,

tenyeixen les seves galtes 

d’albercoc,

i, amb un somriure,

que qualsevulla casa

de ben petitona, 

enllumena entre les seves

llànties fluorescents,

m’hi fa veure que no hi sóc

a l’avern, què també

l’esplendorós

llueix per tot arreu.

Només em diu, que li doni

la volta als meus ulls,

què els capgiri, què els dirigeixi 

envers una altra direcció i, 

potser, fent-ne enganys 

al cervell, tot hi sigui de cop, 

trasmudat.

En posar els ulls en blanc,

em perdo entre horitzons;

albiro al mateix temps

mons entrecreuant-s’hi;

hi sóc en molts llocs al mateix

temps i, en voler-li preguntar

a aquell savi, ell, ja se n’havia

esvanit.

A sobre d’unes rajoles,

unes ulleres blavinoses

han segut abandonades,

i, en posar-me-les,

a d’ell, precisament

el contemplo de nou,

tot fent esclafint el seu riure.

Quin joc és aquest,

tan enigmàtic i, burlesc...?

Adela Payá i Prats