FUGISSER DE LES ESTIMES....

                                  


FUGISSER DE LES
ESTIMES....!

En doblegar la cantonada,
en aquella cruïlla,
hi vas agafar 
el senderol errat i, 
ens vas allunyar
de tots dos plegats;
sí haguessis agafat l’altre
viaró, romandríem 
a tothora ben junts.


En cap moment, 
no hi vas ser
carquinyoli al bell mig 
de la taula, ni aquell any,
no hi va estar reblit 
de coses esfereïdores.


On deixes les amorositats..?


Tu, atemorit de les volences
hi vas marxar, força esporuguit,
per no tenir-ne que: 
arquejar els teus braços;
per no haver-hi d’obrir els teus
llavis i, cobejar-ne a uns altres;
per no haver-hi de rodolar al bell mig del tàlem i, amb mans
acollidores,  no haver-hi d’acaronar a un altre cos i, 
a una altra ànima;
en tenies molta por d’estimar
i, de ser-ne estimat al mateix
temps.


No tothom està a l’alçada
de l’amor, només aquells
que en tenen el cor curull
de sentiments fúlgids.


Els teus encara n’eren
de crisàlide, 

no se n’havien
metamorfosejat 

en papallones.







Adela Payá i Prats
              🕴