UNA 3ª FULLA DEL
NOSTRE DIARI...!
En clenxinar els teus cabells negres, queien lentament, un floc rere l’altre.
Hi van ser temps de plors i de clots.
Viatges de continu a València, sales d’hospital fredes, on les dolences n’eren per tot arreu....Gent de totes les edats.
Proves i, més proves, totes amb pronòstic d’òbits i, la teva empenta per sortir-te’n
dels teus calvaris i, dels cruels assajaments.
Cinc anys de lluites des que vam iniciar el nou mil·leni, i tu, a poc a poc, perdent les teves facultats. Volies viure...!
Però ja veus estimat, que això no ho decidim nosaltres, tal vegada, ja ens han programat amb xips incorporats.
Els nostres pensaments, el nostre sentir,
res no els importa als falsos creadors, ens varen segrestar del nostre regne de llum.
Com ho van fer...?
Ho ignorem però en un lloc s’esmenta que les energies primigènies de la creació,
no cessaran fins a recuperar totes les ànimes.
Aquell sofriment teu, no ha segut en va, alguna cosa novella n'haurà afegit a la teva essència vital.
La teva pell s’estriava amb línies ondulades, trenquívoles, i de tant en tant, trossets de
pellofes, en feien saltirons i, es desplegaven.
I, s’abraçàvem i, ploràvem tots dos plegats per les nostres impotències, per la nostra
pèrdua dels poders, què ens van lladrunyar.
Hi érem a les mans dels perversos, i ja sabíem
què amb la nostra dolença els nodríem de ple....Són els mateixos que dirigeixen el món.
Són els que inventen malalties i, els que ens van incorporar al seu món de les submissions,
pel pur plaer de veure patir a les criatures.
On siguis, estimat, espero de tot cor, que centelleges de valent, amb moltes llums de coloraines i, que llueixis com un astre solar.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada