N’HI HA D’AMANTS...
N’hi ha d’amants
silenciosos
que tot ho
barregen,
confonent lletres
i, paraules.
Rostres dibuixats
a sobre dels
daus en comptes
de punts.
Tirades i, més
tirades,
cares i, més
cares, desori
i, extremunció dels
sentiments
esmorteïts,...
La vida
comprimida en cubilets
de joguines,
assajos intempestius
entre boires
macilentes.
Els contraris de
les llavoretes
ancestrals, a sota del
terris,
enfonsen granes transgèniques i,
tot ho contaminen amb viatges
d’anada i tornada des
de la vida, envers
els òbits.
Amb sabatilles
emmetzinades,
omplin camins i,
corriols
d’empremtes,
què en
xafigar-les, ja contaminen
a
tothom....Líders dels obviats,
de les transgressions,
gaudeixen d’inocular verins als
seus
coetanis.
N’hi ha d’amants
silenciosos,
que fan empelts
de mots
d’uns llocs a uns
altres,
mai no respecten el que és verídic
i, autèntic.
No saben encara reverenciar
el qui correspon a cadascú i,
agafen la seva túrmix,
posant a dintre d’ella:
retalls d’imatges, de vocables i,
de persones, ....Premen el botó,
i, ja tot ben batut, ho llancen a
l’exterior com sí es tractés
d’alguna cosa novella.
Sarvatxos què com camaleons,
a cada revolada, s’hi camuflen
amb el seu entorn.
N’hi ha d’amants que per molt que
s’hi esforcin no podran entendre
mai el significat de les estimes...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada