N’HI HA D’AMANTS...

                                     

N’HI HA D’AMANTS...

N’hi ha d’amants silenciosos

que tot ho barregen,

confonent lletres i, paraules.

Rostres dibuixats a sobre dels

daus en comptes de punts.

Tirades i, més tirades,

cares i, més cares, desori

i, extremunció dels sentiments

esmorteïts,...

La vida comprimida en cubilets

de joguines, assajos intempestius

entre boires macilentes.

Els contraris de les llavoretes

ancestrals, a sota del terris, 

enfonsen granes transgèniques i, 

tot ho contaminen amb viatges 

d’anada i tornada des

de la vida, envers els òbits.

Amb sabatilles emmetzinades,

omplin camins i, 

corriols d’empremtes,

què en xafigar-les, ja contaminen

a tothom....Líders dels obviats, 

de les transgressions, 

gaudeixen d’inocular verins als 

seus coetanis.

N’hi ha d’amants silenciosos,

que fan empelts de mots

d’uns llocs a uns altres,

mai no respecten el que és verídic

i, autèntic.

No saben encara reverenciar

el qui correspon a cadascú i, 

agafen la seva túrmix, 

posant a dintre d’ella:

retalls d’imatges, de vocables i,

de persones, ....Premen el botó,

i, ja tot ben batut, ho llancen a

l’exterior com sí es tractés 

d’alguna cosa novella.

Sarvatxos què com camaleons,

a cada revolada, s’hi camuflen

amb el seu entorn.

N’hi ha d’amants que per molt que

s’hi esforcin no podran entendre 

mai el significat de les estimes...

Adela Payá i Prats