MANCANÇA DE RESPECTE...

MANCANÇA DE
RESPECTE...!

Quina força de superioritat,
a sobre teu, t’hi va convertir
en destructor dels mots..?

Qui et deia d’amagat que
en fessis esborralls dels teus
sentiments...?

No n’hi ha cap mena d’acatament
quan a sobre d’un altre,
hi fas ultratges sense cap
consideració..
Quan li neguis les paraules i,
no vols donar-ne explicacions
del que s’hi remou a dintre teu.

Encapsar les veritats, no en té
de sentit, fingir el que no hi som
tampoc ho té i,
desterrar els amics
perquè sí, per covardies, ja ens
parla d’allò d’on venim i, qui hi som.

Voler lluir com gerros de flors
al bell mig d’una taula;
ressaltar-nos amb colors
fosforescents
per extinguir-ne la llum dels altres;
delerar per sobreeixir per sobre
del nostre proïsme, quin significat
pot tenir-ne...?

No n’hi cap mena de respecte
envers l’existència, quan fent abús
dels vocables, els espargim
per tot arreu, provocant misèries;
quan prenent partit
per una idea o un goig, hom
fereix moltes vides alienes;
quan enaltint-se per damunt
de tothom, hi exercim les nostres
virulències més perjudicials.

En sotjar sí hem fet malbé
al nostre entorn, con fong
anihilador, advertirem fins a quin
punt, poden expandir-se’n les
nostres trapelleries.

Obeeix a alguna meta, fer el mal
a aquest planeta...i, a més a més,
fer-lo petar en mil trossets?

Potser ignorem què els mots,
siguin d’una mena o d’una altra,
poden convertir-se'n
en bales, o ben bé, en florades...!




Adela Payá i Prat 

🌾