TERRENYS DE PEDREGATS...

 Great Camoflage


                                       

TERRENYS DE
PEDREGATS...!



No en volia dialogar,
n’era curt de mots,
li’n feien paüra els
pensaments de l’altre,
més encara els seus
sentiments.


Desitjava avançar
pels senderols més
escurçats, 

sense esbarzers
què el punxessin 

al seu pas.
Els terrenys
n’havien de ser llisos
i, no pas lliscosos.


Triava amors passatgers,
reblits de fugacitats,
els compromisos mai no
el comprometrien.


A la seva esquena se
n’havia nuat
un farcellet d’ales 

de cartró,
per sí se’n donés el cas
de tenir-ne
que enlairar-se.


En veure-la al lluny,
en comptes
d’entaular converses,
hi va girar cua i, 

se’n va allunyar
a cuita-corrents.


N’era un cercador 

de buidetats,
li agradaven els pous 

assecats,
les coves ben fosques i,
el remoreig
dels túnels, 

en no passar ningú.


No cal entossudir-se’n
amb els qui només en fan
esbarjos amb el desamor,
ja n’és el temps de deixar-los
volar i, que prossegueixen
pels seus cels de rajoletes..


En tenia, potser, 

por de les veritats,
i, per on trepitjava 

hi sembrava.llavoretes 

què en veure el Sol
i, tastar les aigües, 

se’n defugien
de bell nou, a les

seves arrels.


Mai no hi brollaven...!


Amb el pas dels anys 

tan sols hi va sotjar 

un camp ben repoblat
de rocams...
I, ella, n’era cisellada 

a sobre
del pedregam...!







Adela Payá i Prats
               🗿