MAGRANERS...

MAGRANER

MAGRANERS...!



Magraners incendiats de foc,
pluja de drupèoles,
boques acolorides de mes roig.


Els fruits a dalt de l’arbre es
barallen entre les seves corones,
per instaurar-ne un únic de rei.


Mentrestant mans agosarades
s’esplaien en assaborir regalims
envermellits.


Has agafat la magrana reina
la més gruixuda i, esplendorosa
de totes.


Amb la teva menja has obligat
a que els vassalls hi tinguin que
confrontar-se'n a una nova elecció.


Asseguts al voltant d’una taula
de marbre, ensucrem els fruits
acabats de recollir.


Un vespre ben cruspit, acompanyat
d’una amagada del Sol ben
enrogida...Avui, esclats d’escarlates.


Abraçades de dolç, 
besades de carmí,
llengües de vellut, 
gust a carboncle,
i, tu, què de sobte has 
aparegut.


Lluïes un jupetí de 
carmesí, unes
ullades de querubí i, 
ales ben roents;
del cel te n’havien
deixat baixar.


Volies fer-ne un tast
als fruits què a tu, 
t’acompanyaren a
l’infantesa i, a la joventut...!








Adela Payá i Prats
              🎈