UN PASSEIG PER L’ETERI...

 RONALD COMPANOCA  ( 1981) " La Lluna "


                     
UN PASSEIG PER L’ETERI...!

( Mini Relat )

Esperpèntiques deformacions
de la realitat, o de les
holografies, que tots els dies
s’hi manifesten al nostre
davant...ens menen amb
desitjos amagats, per voler
distorsionar el que calgui.

En llevar-nos del llit
fent sorna de tot, n’hauríem
de posar-nos vestits de disfresses:
de bruixa, de candeler,
de somiatruites, de coet aerostàtic,
de granera voladora, de cova
il·limitada, de bombi, de petard,
de somni picat, de cuina metamòrfica,
de flor amb rostre de ratolí,
de nimfa i de donzell,
de tot el què us vingui en gana
menys del que irrealment hi
som ací, a l’espill global dels
qui tot ho xafardegen.

Aquest matí, desafiant la gravetat, amb ales de cotò-en-pèl, he voleiat per tots els racons invisibles de la casa, què s’han fet aparents en un tres i no res.

He trobat portalades que s’obrien i, es tancaven amb la durada d’un bufit, i molts éssers diminuts,
s’hi passejaven per tot arreu.

Els hi he preguntat qui eren ells..?

I, la seva resposta m’ha esglaiat una mica.
Ells han respost:
“ Els teus acompanyants de sempre”
I, han volgut retornar-me’n tots
els objectes perduts a la llar,
entre ells, el meu anell de casament
tot ell de plata enllustrada..

A la nit ja m’han dit que anirem
tots plegats, a fer-ne passejades pels cels,
què una ànima d’una altra galàxia de pell emblavida, hi vol parlar amb mi.
De què em vestiré...?

Totes les criatures ben petitones en  fan esclafir el seu riure:
Vagis com vagis, sabrà qui ets...?

De l’armari n’he tret una vestimenta
ben adequada: m’empolainaré de satèl·lit.
Tornen a petar-se de riure...!

N’estic molt ennuegada, ara aquests ninois, em diuen que he de preparar-me per a rebre missatges des d’uns altres
indrets del Cosmos...

Quina cosa voldran dir-me...?






Adela Payá i Prats
🤔