LA FORÇA DE LES PARAULES…

DE PORTES OBERTES;
FOTO: ALBERT LÁZARO-TINANT


                                            

LA FORÇA DE LES
PARAULES…!



Alguns no poden gaudir
del goig de les comparticions;
l’ogre de les mans enfarinades,
abaixa les persianes,
i, les ferma amb forrellats,
amb un cop ben sec i, força
estrident.


Mentrestant, les aurores
amb faldilles de codolells,
empedregaran els paisatges
i, tot ho enrunaran
d’emboscades i, de paranys.


A les muralles de pedra
es declamen poemes, 
les veus accelerades dels ventijols
s’hi conjuguen amb els versets
i, una vegada recitats
voletegen amb ales de papallones.


Des de la llunyania
les estrofes poden sentir-se’n
i, totes elles, s’engalanen
amb flors de narcisos,
capells de cànem i, èlitres
emplomallats.


Dels tresors de la Terra, 
s’han obert cofres rovellats i, 
una oda solitària, amb tentacles
de vitralls, n’ha segut escoltada
per tot arreu, hi fa avisos
de bells esdeveniments.


En acallar-se els seus remoreigs,
els escrits hi són arravatats
de les mans dels seus autors,
i, un barrufet entremaliat
entapissa amb ells, tots els
macolins que hi troba al llarg
del seu camí.


Les paraules a sobre dels
roquissars desvetllen
secrets ocults…!


Ara, sí que hi podem declarar
què els pedruscalls saben
esculpir-ne a sobre d’ells,
les corrandes de tothom.


Una lloança inscrita
a sobre de plomes
amb rivets de volants,
i, adreçada pels bufarols,
n’ha obert tot, 
el que n’era clos,
mentre, el bruixot ronca
que ronca, plàcidament;
i, als qui se’ls hi va negar
el fet de prendre part,
ara mateix, ja ho podran fer.


Al Mag enfosquit, a d’ell,
l’han fet esvanir-se
tan sols, en lletrejar
un apariat ben rimat.


Les portalades s’han obert
de bat a bat…!





Adela Payá i Prats