DIÀLEGS NEGRES...

 ALBERT EDELFELT 
( 1854-1905 ) " At the Piano "

                                      

DIÀLEGS NEGRES...!



Li canto a la vida,
cançons tristes
i, joioses, que parlen
de tot allò
que m’estimo.


Al carrer, t’he vist,
tot deslluït,
amb la mirada esvaïda i,
els ulls ploricons,
anaves i venies.


Capcot, t’emmirallaves
a sobre de les llambordes roges
i, ben mullades per les pluges.


N’he volgut agafar-te quan ja
hi estaves a punt de caure’t.


Què et passa, amic...?


I, hem dialogat, hem pres una
cervesa i, hem plorat tots dos
plegats....La vida, de vegades,
no s’hi pot comprendre.


En arribar a casa i mirar
el periòdic, n’he llegit les
notes necrològiques i,
déu n’hi do ...!
el teu nom hi estava inscrit
a sobre del paper.


En qui havia estat parlant
tot aquell vespre...?


De vegades les cantarelles
hi fan al·lusions als que
no hi són vius....!






Adela Payá i Prats
              ☘