NATALIE SHAU; Art Digital
OFEGAMENT...!
Quin desconsol,
aquesta remor
què em travessa el cor;
silencis he de instaurar
de seguit per tal de no
raspallar-me el cos,
entapissat de gerdons.
Quin naufragi de sentiments
ofegats, fent borbolleigs d’aigua al dessota del rierol i, amb mans nuades,
no poder allargassar
ni un sol braç.
Llaçades de mantellines de glassa oprimeixen
la meva gorja,
i, en anar perdent el coneixement,
suaument, et clisso amb somriures de cornetí..
Deslligada dels teus mots,
a la fi, n'he pogut transcendir dels quequeigs de la teva veu....I, dues mans de neulines em traslladen a l’alcova dels relinquits.
Ara, ja hi puc afermar què des dels abismes, davallaven fils tornassolats,
m’alliberaven de dintre dels ous de la parquedat i, volien mostrar-me com sobreviure a les melangies.
Adela Payá i Prats
💦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada