AVUI, EL MEU SANT…

Adela de Tréveris o de Pfalzel

AVUI, EL MEU SANT…!



Avui, què és el meu sant,
com podria haver segut
un altre nom, o un altre jorn:
vull de tot cor,
llançar al Cosmos les meves
pregaries energètiques
per a que les lluminàries
s’hi expandeixin per tot arreu.


Posar al descobert tots
els ardits i, artificis, què
ens ha dut als hostes de la
Terra, a sobreviure sota
el comandament d’uns 
<ens>
què en cap moment, no han
volgut la nostra evolució
espiritual, en aquest planeta.


Avui, vuit de Setembre del
dos mil disset, declaro a
l’Univers, que em comprometo
a posar-me de part de les
energies de la llum, per a que
tot hi sigui desvetllat el més
aviat possible en aquest lloc.


Que aquesta pantomima què
estem vivim, s’hi faci evident
a ull nu, al davant de tothom.


Què totes les veritats ancestrals
deixen de ser-ne un secret i, què
l’home a la fi, pugui assabentar-se’n de quina és la seva història real.


Ja prou de mentides i, de
depredar els nostres esperits.



Ja ha arribat el temps de
donar-li vida a tot allò
que ha romàs ocultat al
dessota de les pedres.


No cal escriure sobre els
pedruscalls, n’hi ha que
alçar-los i, mirar quines coses
amaguin com també al seu
interior n’hi haurà que
desxifrar els seus enigmes.


Vosaltres, els déus del passat
i, del futur, retorneu-nos
la nostra essència vital, què ens
vàreu lladrunyar, sense tenir-ne
cap dret, a atemptar contra les
nostres llibertats i,
si us plau, marxeu per sempre,
sí el vostre afany, persisteix
en la continuació dels
sacrificis humans.







Adela Payá i Prats
               📡