EL BUFÓ QUE RIU
Pintura anònima del segle XV
EN SERIO...!
( Avui li parlo a la part fosca
d’un home eclipsat...)
<En Serio>, s’hi feia cridar un
home que s’hi va esfumar quan
la seva companya hi va marxar
amb un trompestista.
He rigut molt en sentir aquesta
història, però la veritat n’és
una altra.
<En Serio>, sempre hi estava de
broma, la seva xicota, mai
no s’hi va escapolir amb cap
músic, això era el que volia
aquest home,
per tal de desfer-se’n de la
seva promesa.
I, ella, que tot ho sabia s’hi va
fer fonedissa al no sentir-se’n
estimada,
mentre ell, tot content, si més no, s’hi va dedicar a esbargir-se'n amb qualsevol o qualsevulla.
Li agradaven tot tipus d’aventures
i, d’escomeses, en particular
aquelles que feien referències
al sexe....Duets, trios, quartets.
No hi estava fet per a les
amorositats,
en això, ell, no hi creia, era força
sintètic, bastant plàstic,
com creat d’escorces llenyoses
i, amb absències de saba.
Mai no podies entaular
una conversa seriosa amb ell,
per allò el seu apel·latiu,
i se’n reia de tots,
feia mofa a cada passa
del seu camí.
S’inventava un caramull
de relats i, ja n’era coneixedor
de les seves perversitats,
es petava de riure en veure
com les seves faules assolien
confondre a un munt de cervells.
Se n’havia convertit en un
<voyeur >
compromès en clissar els seus
efectes maldestres a sobre
del seu públic ingenu..
I, com reia sense folgança...!
Mai el trobaríeu en cap lloc,
se n’havia ensenyat a amagar-se’n ben entaforat, a dintre d’ampolles fumejades i,
en cap moment, no donaria la cara al davant de ningú... N’era un covard ben covard.
De vegades, hi feia el ploricó
per a que algú sentís llàstima
d’ell, però en el fons, ben bé,
que tot obeïa a un muntatge seu, a una treta de les seves,
per aclaparar l’atenció.
Podríeu comparar-lo al bufó
de la Cort en segles passats.
Moralina: si te’l trobes, què sàpigues que mai no va en serio, encara que
s’hi faci anomenar : < En Serio>
Adela Payá i Prats
😡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada