TOT N’ERA...

TOT N’ERA...!



Tot n’era, tot n’era
a l’abast;
el vaixell amb velam
nacrat;
l’illa de melicotó;
el foc encès a la llar;
el sostre de fusta
enllustrada;
l’herba màgica amb
remeis curatius.


Un futur pel davant,
què n’hauríem escrit
dia rere dia,
a sobre del núvols.

Hi vas ser tu, el que no
li volia llevar
la pols al teu selló,
deliraves per tenir-lo
ben net, cadascun
dels jorns de l’any;
com també et feia
fredor viure
amarat de les estimes;
te n’havies acostumat
a teclejar pells
de molts colors i,
no n’estaves disposat
a renunciar a navegar
per sobre dels miralls
clandestins.


Ja t’està bé que hi facis
el teu camí amb un munt
de pellofes, les quals,
t’hi embolcallen d’abrigalls.


Ja t’has proclamat
en contra
de les querences,
però això s’ha d’advertir,
quan amb la teva canya
de pescar en treus
dels rierols, peixos,
que no n’has de menjar.



Complaure’s amb el goig 
d’omplir cistells buits,
ja t’està bé,
però per a ser justos,
n’hi ha que declamar-ho
als altres.
Explicar-los que no n’hi ha
cap intenció d’amar a ningú.


Tu, n’ets lliure,
tothom també ho és;
suposadament en un
món amb tantes
mancances.


Doncs ja saps, què atemptis
contra el teu proïsme,
quan disfresses l’amor
amb caràtules,
només pel gust de gratular-te
amb el teu cos,
fent amagatalls d’uns
altres propòsits.


La veritat, l’equilibri,
les paraules garlades,
la confiança i,
la comunicació,
són eines a tenir-ne
en compte a l’hora
de mantenir-ne un
conreu rebrollant
de florades.


Al teu cervell reptilià,
n’hi hauries d’ensinistrar-lo,
per tal de no ocasionar-li’n
més ferides als cors
dels teus confinats.


Tot n’era, tot n’era
a l’abast;
el vaixell amb velam nacrat;
l’illa de melicotó;
el foc encès a la llar;
el sostre de fusta
enllustrada;
l’herba màgica amb remeis
curatius,
sols que tu, no ho desitjaves
això...!


Et repel·lien els tractats
endolcits, ...!






Adela Payá i Prats
             🌼