LA RODA DELS
ESCURÇA VIDES...!
Uns llavis enrogits
i, arrodonits hi llancen
als espais, preguntes
sense respostes,
mentre aquell que
escolta amb oïdes
que hi fan el sord, en
fa esclafir el seu riure.
Plenitud de puixances
a les panxes, què amb el
transcurs del temps
s’agombolen d’opalines.
Les satisfaccions, fan
abonyegar-se’n els
budells...
Raboses què es complauen
de fer el que volen,
i, de no respondre a cap
de les qüestions, per tal
de tenir-ne a tothom
pendent d’ell.
No s’ho val això de continuar
aferrissats als qui mouen
els fils dels titelles,
el més trist, és què ells també
en són bellugats per uns altres
monyicots.
Gairebé tothom hi fa de fanal
penjadís, rodolant segons
els sospiralls dels acabalats
i, dels trotadors.
Cal fer pactes amb les airines
i, davallar dels trespols
aclaparadors.
Les contestacions dels qui tot
ho volen enxampar, no tenen
cap mesura, deixeu-los
que s’esplaien amb llengües
mentideres, però si us plau
no s’els cregueu mai de la vida.
En són ninots ensinistrats...!
Adela Payá i Prats
👿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada