NOMÉS UN JORN
D’AMOR...
Amb les mans
moixes
gronxant-se des
dels
seus canells, i les
babes
escorredisses, caient-li
des dels seus llavis,
s’ompli d’emoció
en veure
una parella
fent-se
petons...
S’hi pregunta com
ha de ser això
d’estimar-se’n.
La seva malaltia
li ha
negat aquesta
incursió
dels sentiments
amorosits.
I, una llàgrima
li regalla
des dels seus
ulls...
No entén per què la
vida
a d’ell l’ha
enretirat d’aquell
goig, pel qual hi
faria
el que fos
necessari,
per
experimentar-ho.
La parella se’l
mira de reüll
dolçament i, amb
molta
delicadesa
empenten
el seu carro de
rodes.
Ell, l’adolescent
malaltís,
els hi diu que li
expliquin
com és l’amor, ja
que ell
dubta, que alguna vegada,
hi pugui complaure’s
d’aquestes
demostracions
tendrívoles.
Ploriqueja per
dintre amb
una amargor que
cap ni un
no podrà
comprendre.
El què no
assolirà entendre
és com n’hi ha de
persones
que gaudint de
bona salut
en fan sorna de
les querences.
Ell, que fins i
tot, hagués donat
la seva pròpia
existència,
per assaborir, només,
per un sol dia, els
delers
de les estimes...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada